New Order
No va caure ni confeti, ni van haver uns aplaudimets enllaunats, ni res d'aixó.
Formava part de la nova manera de fer de la coalició...ningú ja creia en les argucies propagandístiques habituals del partits polítics tradicionals.
Només un escenari sobri de fons blanc enmarcat en vermell...ni slogans, ni fotografíes de líders enclenxinats sonrient amb complicitat. Destacaba ben centrat l'emblema de la colaicó radical.
Ni els mitjans de comunicació ni els experts podíen explicar com havíen acosetguit una intenció de vot tan alta a les enquestes. De fet es parlava a nivell internacional del nou fenomen, algú havia creat, fins i tot, el concepte "Neodemocràcia", es parlava d'una transició pacífica cap a un nou ordre social.
Ser vetat en la majoría de televisions generalistes (pel perillós missatge que suposadament oferia la Colaició) , va produir un fenomen de rebot, molt ben aprofitat per una única cadena privada que feia molt poc que emetía. Algún dierctiu espavilat d'aquell mitjà es va adonar que es trobaven davant un fenómen nou, i el tenien en exclusiva, això ho havien d'aprofitar. La curiositat dels voraços televidents, va empènyer les audiencies l'aquell nou canal cap al capdamunt, durant aquelles 3 setmanes de campaña electoral.
La por dels partits tradicionals es transformà en una resposta terriblement agressiva...les armes de la vella i podrida democràcia es van posar en marxa...van ser titllats de terroristes socials, d'agitadors...es van ordir montatges per desprestigiar als líders de la nova coalició...es van intentar buscar conenxions mafioses i fins i tot es va intentar fer creure a l'opinió pública que s'esatava davant de fanatisme sectari. Però els polítics d'aquels partits només es van centar en aixó, en destruir, ningú es va enrecordar de fer creure en el seu propi missatge de progrés i benestar. Ningú creia ja en totes aquestes fal.làcies, la vella manera de fer politica ja feia massa temps que feia pudor de ranci i gràcies a els nous mitjans lliures de la xarxa virtual, la coalició va poder desfer els malentesos intencionadament creats.
De fet, en una última jugada desperada l'anacrònica social-democràcia va voler canviar la dirreció del seu missatge y va proposar a la coalició inegrar-se en un front comú.
Pero semblava quer era massa tard. L'ilusió que despertava la claretat i la sinceritat del les noves teoríes socials en els habitants d'aquella petita nació feien semblar inevitable la victòria del nou ordre.
Tampoc hi va haver música de cap tipus metres la noia encarregada de dirigir el missatge de final de campaña s'apropava al centre de l'escenari. Les modernes peces de roba que portava eren extrañament neutres, sense estridències, cosa que feia que fos difícil definir l'edat que podia tenir. Podria haber estat la filla gran que qualsevol familia d'edad avança hagués volgut tenir o una mare agradable y comprensiva per a les noves generacions de votants o una amiga que sempre està a prop per ajudarnos i era prou atractiva per poder ser la parella amb qui compartir tota una vida. Ho podia haver estat tot...però només era una noia amb coses importants que dir.
La seva mirada cálida i pacífica només va crear un lleu encís als asistents, tampoc no pretenia gaire més, però va generar prou expectació per que es pogués sentir algún fluxet "oh!" que podria ben be significar una grata sorpesa.
I va parlar...gairebé dialogar, amb la gentada que se l'escoltaba i amb aquella agradable pau que transmitien els diferents líders de la colaició, va dir el que pensaba.
Va explicar amb sinceritat i fil per randa com els seus compañs pretenien alliberar la petita nació de la tiranía del poderosos estats que la submetien, de com acabar amb l'expoliació i la expltació de l'home per l'home, d'una nova justicia, de fraternitat entre els pobles i races, de progrés amb seny y sense especulació, de fer arribar una nova llum a tots els racons foscos de la societat, fent esment sobretot en el benestar y l'educació de les properes generacions. En definitiva la seva proposta de transformació, on caminaria la hunanitat cap al Nou Ordre.
Les eleccions varen ser l'endemá...van guanyar els de sempre...la gent es sorprenia...no ho entenia... en cap cas es va parlar de frau...la gent va votar els de sempre.
Parcticament no se'n va parlar de la coalició, algun mecanisme freüdiá semblava haver esborrat l'existència d'aquell missatge. La majoría d'habitants d'aquella petita nació no es van mostar gaire tristos, no més del que estaben acostumats, escepte alguns que amb veu baixa van parlar de por, de vergonya, de covardia...van ser titllats de terroistes, d'agitadors, de mafiosos de fanàtics sectaris i fins i tot de traidors... això si, sempre en veu baixa.
Formava part de la nova manera de fer de la coalició...ningú ja creia en les argucies propagandístiques habituals del partits polítics tradicionals.
Només un escenari sobri de fons blanc enmarcat en vermell...ni slogans, ni fotografíes de líders enclenxinats sonrient amb complicitat. Destacaba ben centrat l'emblema de la colaicó radical.
Ni els mitjans de comunicació ni els experts podíen explicar com havíen acosetguit una intenció de vot tan alta a les enquestes. De fet es parlava a nivell internacional del nou fenomen, algú havia creat, fins i tot, el concepte "Neodemocràcia", es parlava d'una transició pacífica cap a un nou ordre social.
Ser vetat en la majoría de televisions generalistes (pel perillós missatge que suposadament oferia la Colaició) , va produir un fenomen de rebot, molt ben aprofitat per una única cadena privada que feia molt poc que emetía. Algún dierctiu espavilat d'aquell mitjà es va adonar que es trobaven davant un fenómen nou, i el tenien en exclusiva, això ho havien d'aprofitar. La curiositat dels voraços televidents, va empènyer les audiencies l'aquell nou canal cap al capdamunt, durant aquelles 3 setmanes de campaña electoral.
La por dels partits tradicionals es transformà en una resposta terriblement agressiva...les armes de la vella i podrida democràcia es van posar en marxa...van ser titllats de terroristes socials, d'agitadors...es van ordir montatges per desprestigiar als líders de la nova coalició...es van intentar buscar conenxions mafioses i fins i tot es va intentar fer creure a l'opinió pública que s'esatava davant de fanatisme sectari. Però els polítics d'aquels partits només es van centar en aixó, en destruir, ningú es va enrecordar de fer creure en el seu propi missatge de progrés i benestar. Ningú creia ja en totes aquestes fal.làcies, la vella manera de fer politica ja feia massa temps que feia pudor de ranci i gràcies a els nous mitjans lliures de la xarxa virtual, la coalició va poder desfer els malentesos intencionadament creats.
De fet, en una última jugada desperada l'anacrònica social-democràcia va voler canviar la dirreció del seu missatge y va proposar a la coalició inegrar-se en un front comú.
Pero semblava quer era massa tard. L'ilusió que despertava la claretat i la sinceritat del les noves teoríes socials en els habitants d'aquella petita nació feien semblar inevitable la victòria del nou ordre.
Tampoc hi va haver música de cap tipus metres la noia encarregada de dirigir el missatge de final de campaña s'apropava al centre de l'escenari. Les modernes peces de roba que portava eren extrañament neutres, sense estridències, cosa que feia que fos difícil definir l'edat que podia tenir. Podria haber estat la filla gran que qualsevol familia d'edad avança hagués volgut tenir o una mare agradable y comprensiva per a les noves generacions de votants o una amiga que sempre està a prop per ajudarnos i era prou atractiva per poder ser la parella amb qui compartir tota una vida. Ho podia haver estat tot...però només era una noia amb coses importants que dir.
La seva mirada cálida i pacífica només va crear un lleu encís als asistents, tampoc no pretenia gaire més, però va generar prou expectació per que es pogués sentir algún fluxet "oh!" que podria ben be significar una grata sorpesa.
I va parlar...gairebé dialogar, amb la gentada que se l'escoltaba i amb aquella agradable pau que transmitien els diferents líders de la colaició, va dir el que pensaba.
Va explicar amb sinceritat i fil per randa com els seus compañs pretenien alliberar la petita nació de la tiranía del poderosos estats que la submetien, de com acabar amb l'expoliació i la expltació de l'home per l'home, d'una nova justicia, de fraternitat entre els pobles i races, de progrés amb seny y sense especulació, de fer arribar una nova llum a tots els racons foscos de la societat, fent esment sobretot en el benestar y l'educació de les properes generacions. En definitiva la seva proposta de transformació, on caminaria la hunanitat cap al Nou Ordre.
Les eleccions varen ser l'endemá...van guanyar els de sempre...la gent es sorprenia...no ho entenia... en cap cas es va parlar de frau...la gent va votar els de sempre.
Parcticament no se'n va parlar de la coalició, algun mecanisme freüdiá semblava haver esborrat l'existència d'aquell missatge. La majoría d'habitants d'aquella petita nació no es van mostar gaire tristos, no més del que estaben acostumats, escepte alguns que amb veu baixa van parlar de por, de vergonya, de covardia...van ser titllats de terroistes, d'agitadors, de mafiosos de fanàtics sectaris i fins i tot de traidors... això si, sempre en veu baixa.
posted by falguetti | 3:14 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home