El final de la trilogía

De fet ja m'havi animat. Pensaba escriure la millor novel.la de l'història. No tenia el títol, pero era "lo de menos". Tot i això estaba convencut de que seria l'òstia.
Ara que esta de moda El sr. Thruman Capote (li han dedicat una peli, que per cert no està malament), us podria explicar que la meva intenció era la mateixa que ell, amb "a sang freda" ell volia crear la millor novela del segle XX. Jo en un excés d'arrogancia, barrejat amb una euforia infantiloide, no volia fer la gran novela del segle XXI, pero si algo que estigués realment ben parit.
Influenciat per la ciencia ficció més "beatnyc", vaig voler crear un mon nou, algo que ja s'ha fet masses vegades.
sense ser gaire explicit, vaig començar crear algo divertit. Una dedicatoria fictícia d'un pròleg de un llibre, des d'on començava l'acció. Josh agraia al Dr. Andrée Luimere haber pogut llegir 1984 de George Orwell, en una en moment de ficció, on pracctivament tot era prohibit o com a mínim dubtós de ser "bo".

Cap als anys 20, la demanda de peroli superava la capacitat de producció, ja que les dues últimes decades, les potencies poderoses se les havien manegat per tenir governs afins en cuasi tots els paisos producctors i disposar de combustible a preu raonable...
Després una decada de crisis econòmica i inestabilitat política arreu del món, un dels pocs grups bancaris transnacionals que habíen sobreviscut a la pitjor sacsejada del capitalisme fins llavors, anunciaba la posada en marxa de la primera central de generació d'electricitat a partir de la fusió freda d'hidrogen. Font inagotable d'energia fàcil, neta, ràpida i un cop en marxa extremandament económica.
A partir d'aquí, aquest holding financer respaldat per una patent a nivell mundial, començaba la tasca de construir centrals de generacío arreu...suposadament per salvar a la humanitat...és a dir, per continuar el ritme consumista dels ultims dos segles.
Tot no sería tant meravellós...si no, no hi hauría història...però aixó que us he explicat només formava part de "la prèvia" per fer entendre tota l'acció.
El govern de la Federació Indoxinesa, l'estat més gran del món amb 4400 milions d'habitants i els seus aliats geogràfics, en aquell moment a punt de declarar-se insolvents, en una jugada de deseperació, no dubten en obbiar les regles de patent internacinal i tiren endavant també copies de les famoses centrals de fusió freda. Començant una greu crisis política, enviant a la misèria els poderós holdig financer capitalista d'occident, acopnseguint generar l'espurna necerària per començar la gerra mundial definitiva, que abocaria provablemet en la fi de tot el que coneixem actualment.
Tot aixó, és aprofitat per el militars capitalistes per crear una nova ideoligia neofeixista per eliminar l'enemic oriental...un gran cop d'estat encovert i apa...us podeu imaginar tot el que comportaria un nou resorginet feixista per a la societat civil d'occident.
Aquí apareixien els meus herois, que apareixen en els meus dos últims contes. Josh un funcionari que ha de passar a la clandestinitat per conducta sediciosa, Carlota, una bella estudiant universitaria malferida en un "riot", un catedratic universitari y una parella de vells hippies que somiaven amb els records d'époques millors.

Interesant???
Quina mandra, més aviat...
No ho sé, pero m'hi vaig abocar amb entusiasme...mentres creaba tot aquest "merder" a lo "Forshigt"...em vaig adonar que no era el que jo relament volía crear... i sobretot la fustració de no poder, ni saber-ho tirar endavant....
Ademés aquesta història havia d'acabar bé per nassos. Si no corría el risc de fer un "mecanoscrit del segon origen" pero a lo Hollywood.,..ja em dirás.
La veritat, és que m'ho he passat bé donant-hi voltes, però tot aixó quedará com el que ha sigut, un parell de tardes davant l'ordinador.
fa temps que em corría pel cap escriure...m'agradaria escriures algo que valgués la pena, l'esforç...ho provarem. Pero no això!!! Ja veurem cap a on vaig.
Com que estic plenament convençut de que la lo millor que s'ha parit en els ultims anys, és la xarxa i la piratería...ja ho penjaré...i si algú té ànims, ja ho llegirà.
A veure si la meva princesa m'ajuda a tenir clares algunes coses o m'inspira una micona...per si no ho sabieu la meva nova mussa es diu Agnès i naixerà durant els propers 10 dies.
Ánims per la meva "gordi" i una abraçada per a tothom.
Oriol

P.D.: Angelote, a ver si me llamas para tomar esa cerveza.